Hola a tots !
A partir d'ara us explicarem les
característiques de diferents animals en les condicions de vida mes extremes.
Us ensenyarem els animals més perillats acompanyats de la seva informació, nom
i fotografia. Durant diversos dies estarem treballant aquest tema. Al cap d'uns
dies presentarem davant de tota la nostra escola els nostres animals escollits,
la pàgina i els comentaris, com hem explicitat el problema etc.
Esperem que aprengueu molt i que us
agradi!
1. Peix Acipenser
Acipenser sinensis
Acipencer Asinensis
2. Visó Europeu
Informació:
3. Sargantana Palleresa
El llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) és un saure d'aspecte robust i rodanxó, el qual s'inclou dins els lacèrtids de mida mitjana, amb unes mesures que se situen entre les
d'un llangardaix i una sargantana.
5.Voltor Negre
6. Ratpenat de ferradura Mitjana
7. Llopet de Riu
8. Damalisc de Hunter
11. Fartet de Riu
1. Peix Acipenser
És una espècie de peix pertanyent a la família dels
acipensèrids
Descripció:
Pot arribar a fer 130 cm de llargària màxima
(normalment, en fa 39) i 600 kg de pes.
50-57 radis tous a l'aleta dorsal.
32-40 radis tous a l'aleta anal.
Pot arribar als 13 anys de vida.
Hàbitat:
És un
peix d'aigua dolça, salabrosa i marina;
demersal; anàdrom i de clima temperat. Coordenades: (35°N-2°S,
97°W-132°E).
Alimentació:
És un animal del ordre dels
carnívors i s’alimenta d’animals més petits.
Acipencer Asinensis
2. Visó Europeu
El visó europeu (Mustela lutreola) és un dels mustèlids més mal estudiats a Europa, fins al punt que encara l'any 1989 era una espèciedes coneguda a la fauna dels Països
Catalans.
Morfologia:
·
És més petit
que el visó americà: les femelles pesen uns 400-600 g i els mascles uns 500-900 g.
·
Presenta un
color marró més clar i unes taques blanques invariablement ben desenvolupades
tant al llavi inferior com al superior.
Reproducció:
Quant a la seva reproducció, l'aparellament té lloc des de febrer fins a l'abril inclòs. El visó capturat a Catalunya presentava un estat semi funcional dels seus testicles. La duració de la implantació diferida de l'òvul no és gaire coneguda. La gestació té una durada de 5-6 setmanes i el nombre de nadissos
oscil·la entre 3 i 7, els quals romanen amb la mare fins a la tardor i arriben a la maduresa sexual als 9 mesos.
Alimentació:
L'alimentació únicament ha estat estudiada a l'antiga URSS i a França.[17] A França, el visó europeu depreda principalment micra mamífers (rata mosquera
americana, talp de camp, talpó
roig, talps i altres rosegadors), peixos, amfibis, crustacis, mol·luscs iinsectes de mida gran, principalment. També s'alimenta, amb menor
freqüència, d'ocells, rèptils i vegetals.
Hàbitat:
És un animal d'hàbits semiaquàtics. Viu a les masses d'aigua (aiguamolls i llacs) i als cursos fluvials de cabal mitjà amb abundant vegetació
de ribera. Evita, però, els grans rius. A la península Ibèrica se l'ha trobat fins als 800 m d'altitud. És un animal d'hàbits semiaquàtics. Viu a les masses d'aigua (aiguamolls i llacs) i als cursos fluvials de cabal mitjà amb abundant vegetació
de ribera. Evita, però, els grans rius. A la península Ibèrica se l'ha trobat fins als 800 m d'altitud.
3. Sargantana Palleresa
Informació:
La sargantana pallaresa (Iberolacerta
aurelioi) és una espècie de sargantana de la família Lacertidae, endèmica del Pirineus centro-oriental. Fou descoberta el 1994.
Distribució:
Endemisme
ibèric, es localitza en sol tres nuclis muntanyencs de l'eix pirinenc (Montroig, Pica d'Estats i Coma Pedrosa-Tristaina-Serrera)
en la confluència d'Espanya, França i Andorra, amb un
enclavament al sud en el Serrat de Capifonts. La seva àrea principal està dins
de territori espanyol (Catalunya),
on ocupa exclusivament la comarca del Pallars Sobirà (província
de Lleida).
Hàbitat:
Habita en el
pis alpí des dels 2.100 m almenys fins als 2.940 m d'altitud, encara que la
major part de poblacions es troben entre els 2.300 i els 2.500 m, en circs glacials.
Se la pot trobar sobre roques ben abrigades i amb bona insolació.
4.Llangardaix Pirinenc
Descripció:
Sol fer de 9 a 11 cm de cap i tronc, i la cua pot superar els 15 cm. La seua morfologia general s'adiu
a la d'una sargantana de cap curt i alt, cos rabassut i potes força curtes. Un tret molt característic consisteix en la
presència d'una banda vertebral molt patent al dors, composta per escates més estretes (8-16 fileres) ben diferenciades de les
restants. Les escates ventrals, que són trapezoïdals, es disposen en sis fileres, tot i que de vegades pot
haver-n'hi vuit. El collar, format per 7-11 escates, és de perfil serrat.
Presenta de 9 a 19 porus femorals per banda. Pot canviar de color, i presentar
formes variables.
Hàbitat:
És
un lacèrtid que, contràriament a allò que el seu nom
específic indica -àgil-, és més aviat lent i desmanyotat. Viu al sòl, on excava galeries o bé es refugia
sota les pedres. Ocupa petits territoris, que són defensats aferrissadament
pels mascles.
S'estén
per diferents biòtops,
preferint les estepes boscoses, però també se'l pot trobar en els prats subalpins secs i assolellats per ésser
una espècie hidròfila.
Tot
i que a Europa ocupa zones ben diversificades,
tanmateix a Catalunya només el trobem als Pirineus.
Alimentació:
Es nodreix essencialment d'insectes, sense rebutjar altres invertebrats i, fins i tot, algun petit vertebrat, com petites sargantanes.
Reproducció:
La còpula es realitza entre maig i juny; després d'unes quatre setmanes, les femelles ponen de nou a
quinze ous (12-14 x 9-10 mm), dels quals, cap a l'agost, en naixeran els petits, que no excedeixen de 6 cm.
Hibernació:
La
hibernació pot ser força llarga, ja que ocupa, en l'àmbit català, el límit
meridional de la seua àrea de distribuc
5.Voltor Negre
Informació:
El voltor negre (Aegypius monachus)
és el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.
Pot arribar als 110 cm de llargària i als 295 cm d'envergadura.
Descripció:
Té un aspecte diferent al voltor
comú, per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una
tonalitat fosca.
La
silueta amb el vent de cua sembla un gran rectangle i si el duu de bec sembla
una rata-apinyada gegant.
Com
és?
Presenta una coloració
uniforme, marró xocolata els individus més grans, negre-marró els més joves i
amb les zones pàl·lides sense plomes, conspícues a una distància raonable, al cap i a
les potes. En ocells vells es poden veure bandes més pàl·lides a les cobertores
petites i també tenen un collar marró brut més pàl·lid. Les zones pelades són
rosades en els joves i d'un gris-blau pàl·lid en els més grans.
Hàbitat
Rar i escàs, principalment a territoris arbrats
de turons o muntanyes. Cria, des de març fins al juliol, en petites colònies disperses,
en grans nius de branques sobre arbres. Sovint se'l veu remuntant pausadament
molt enlaire, però també ressegueix les faldes de turons i muntanyes a poca
altura. S'alimenta de carronya i pot foradar pell i tendons amb el seu bec.
Es troba més amunt en
l'ordre jeràrquic que el voltor comú davant d'un cadàver.
6. Ratpenat de ferradura Mitjana
Informació:
El ratpenat de ferradura mitjà (Rhinolophus mehelyi) es troba
a l'Afganistan, Algèria, Armènia,
l'Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina,Bulgària, Croàcia, França, Geòrgia, Grècia,
l'Iran,
l'Iraq, Israel, Itàlia, Líbia,
la República de Macedònia, el Marroc, Portugal, Romania,Rússia, Sèrbia, Montenegro, Eslovènia, Espanya, Tunísia i Turquia.
Es veu
amenaçat per la pèrdua del seu hàbitat natural.
Com és?
És molt semblant a la resta de ratpenats de
ferradura: té unes ales curtes i amples i l'uropatagi de forma quadrada.
Pelatge marró grisós pel dors i gairebé blanc
pel ventre, amb una línia de separació ben marcada entre les dues coloracions.
Al voltant dels ulls hi té una màscara que pot ésser molt conspícua. Les
orelles i el patagi són del mateix color que el dors, de
vegades en un tomorat.
Dimensions
corporals: cap + cos (49 - 64 mm), cua (21 - 32 mm), avantbraç (47 -
54 mm) i envergadura alar (330 -340 mm).
Pes: 10 -
18 g.
Hàbitat
Màquies i alzinars litorals, on s'amaga en coves i altres cavitats subterrànies, rarament en edificacions humanes.
7. Llopet de Riu
Informació:
El llopet de riu (Cobitis
paludica) és una espècie de peix de la família dels cobítids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia:
Els mascles poden assolir 9 cm de llargària total
i les femelles 9,9.
Alimentació:
Menja invertebrats i plantes.
Reproducció i Hàbitat:
És ovípar, fresa entre maig i juliol, els ous són petits (1,7 mm) i enganxosos, i els
pon entre la vegetació densa si en té l'ocasió.
Viu
a zones de clima temperat.
Informació:
El damalisc de Hunter (Beatragus
hunteri, Damaliscus hunteri)
és una espècie d'antílop que viu a les planúries herboses àrides que es troben a la frontera entre Kenya i Somàlia.
És l'únic membre del gènere Beatragus.
Descripció:
Mesura entre 100 i 125 centímetres
d'alçada a l'espatlla i pesa entre 80 i 118 quilograms.
El seu pelatge és d'un color marró
sorrenc, més gris en els mascles que
en les femelles, amb una regió ventral més clara i una petita ratlla blanca per
sobre el pont del nas.
Les banyes tenen forma de lira i
crestes molt visibles.
Se'l coneix, també, com a
"antílop de quatre ulls" a causa de les seves grans glàndules preorbitals.
Alimentació:
Menja gramínies (com ara, Panicum infestum, Digitaria rivae i Latipes senegalensis) i herbàcies (entre les quals, Portulaca oleraceae,Commelina erecta i Tephrosia subtriglora).
Depredadors i Hàbitats
A l'àrea de Garissa és depredat pels lleons i els licaons, mentre que a la regió de Tsavo ho és per lleopards i lleons.
Les hienes i lesàligues cacen les cries poc després de néixer
i abans que les mares i llurs cries es reuneixin amb la manada. A més, és una
presa habitual dels caçadors
furtius (personal
militar, civils, pastors i bandes locals).
9. Martinet Ros
El martinet ros o oroval (Ardeola ralloides)
és un ocell de l'ordre dels ciconiformes i
lleugerament semblant a l'esplugabous. El nom "martinet ros" es fa
extensiu a la resta d'espècies del gènere Ardeola.
Morfologia:
És un ardeid rodanxó i de coll ben desenvolupat.
Fa 40-49 cm de llargària i 82-95 cm d'envergadura alar. És de color
falb clar, amb les ales i la cua blanques i
les plomes de la nuca llargues i negrenques. A l'època
reproductora presenta una trossa llarga i penjant d'aspecte ratllat i
el bec de color negre i blau.
Reproducció:
Nidifica en colònies mixtes. Situa els nius a la
perifèria de la colònia i forma petits nuclis al voltant dels nius de les
altres espècies, que estan molt més avançats. Això s'esdevé al començament
de juny. Ha estat comprovada la nidificació a l'Albufera de
València i al Delta de l'Ebre. En aquesta darrera localitat presenta
una població d'unes 120 parelles nidificants. Fa un niu ben acabat,
amb un sostre de branques. La grandària de la posta és de 4-6 ous que
fan eclosió al cap de 21-25 dies. Un cop finalitzada la cria se'n va cap a
l'Àfrica tropical (entre la darreria de setembre i
mitjan-final d'octubre).
Alimentació:
Pot recórrer grans distàncies per obtindre
menjar: peixets, crustacis, mol·luscs, granotes, insectes i larves.
Distribució geogràfica:
Habita la meitat meridional de la península Ibèrica,
a Suïssa, a la Camarga, al sud-est d'Europa, a tot Àfrica i
a Madagascar.
Passa en migració pels Països Catalans i hi és un
niador poc freqüent. Només se n'hi troba al Delta de l'Ebre, on arriba més
tard que els altres ardeids, amb els quals comparteix les colònies.
Classificació
científica:
A. ralloides
|
martinet ros
10. Cavilat
10. Cavilat
El cavilat,
el cabilac o la cullereta (Cottus gobio) és
una espècie de peix pertanyent a
la família dels còtids
Descripció:
Fa 18 cm de llargària màxima (normalment, en fa 10). Cos en
forma de maça i sense escates. Cap ample i pla. Aleta caudal amb
13-14 radis. Nombre de vèrtebres: 31-34. Color gris olivaci marró, amb
taques irregulars, més fosques al dors i als costats, amb
les aletes dorsals, les pectorals i la cua amb taquetes
blanques que alternen amb altres de fosques segons el fons en què viu, ja que
és molt mimètic.
Reproducció:
Els ous, de color rosa o groc, es troben agrupats i
adherits a la part inferior de pedres grosses.
Alimentació:
Menja
petits invertebrats bentònics, sobretot insectes i crustacis.
Depredadors:
A la Gran Bretanya és depredat pel lluç de
riu (Esox lucius),
a Finlàndia per la lota (Lota lota), a Rússia per Coregonus peled i a Polònia per la llúdria
comuna (Lutra lutra).
Hàbitat:
És un peix d'aigua dolça, demersal i de clima
subtropical. Coordenades: (1 °C-16 °C; 70°N-40°N, 6°W-60°E)
que habita els rius de corrent ràpid i altres aigües dolces oxigenades.
Longevitat:
La seva esperança de vida és de 10 anys.
Observacions:
És inofensiu per als humans.
|
11. Fartet de Riu
El fartet (Aphanius iberus) o peix
de sequiol, és un petit peix teleosti d'aigua
dolça, ciprinodontiforme, de
la família dels ciprinodòntids, el qual viu a
les llacunes litorals de la costa mediterrània ibèrica i està
amenaçat d'extinció.
Morfologia:
Mida petita (no depassa els 4,5 cm de longitud). El
cos, curt i rabassut, és recobert d'escates cicloides i de coloració gris
terrosa. El cap és força gros i la boca petita, protràctil
i orientada cap a dalt, amb les mandíbules proveïdes de dents tricúspides. Les aletes són
arrodonides, especialment la caudal. L'aleta dorsal s'insereix cap a la meitat
del cos. El dimorfisme sexual és permanent:
els mascles tenen la meitat posterior del cos i l'aleta caudal
travessades per 12 franges argentines, que esdevenen més blavoses a l'època de
reproducció. Les femelles són més grans que els mascles: tenen els
flancs pigallats de punts i taques negres irregulars, que tendeixen a formar
línies verticals curtes.
Reproducció:
És
una espècie ovípara. Es reprodueix poc abans de complir el primer any
de vida. El període de reproducció s'estén de maig a agost. Al llarg
d'aquest període, les femelles fan postes fraccionades. Les postes són formades
per grups de 10 a 15 ous minúsculs (d'aproximadament 1,2 mm de
diàmetre) que queden adherits entre els macròfits. Durant la posta, el mascle
fricciona la zona anal de la femella per a exercir una lleugera pressió i
d'afavorir així la sortida dels ous. Els alevins es mouen per la superfície.
Alimentació:
El fartet
es nodreix principalment de
petits crustacis, poliquets, mol·luscs i
d'altres invertebrats, si bé també pot ingerir alguns elements vegetals
(com algues i macròfits) i detrits.
Hàbitat i costums:
Habita les salines, els aiguamolls, les llacunes
litorals i els canals de desguàs de les zones costaneres, així com a les
desembocadures de rius, séquies i conreus d'arròs. És un peix
força eurihalí i euriterm, capaç de colonitzar des de les aigües hipersalines
fins a les dolces, i àdhuc de viure en ambients de temperatura elevada. És capaç
de suportar un ample rang de temperatura i salinitat (fins
a un 50%). Pot assolir els dos anys de vida, però la gran majoria d'exemplars
no depassa l'any.
Distribució:
El fartet colonitza la regió mediterrànea ibèrica, si bé
també ha estat citat a la costa d'Algèria. És un peix molt estés al llarg de
tota la franja costanera del País Valencià; al Principat de
Catalunya, es troba als Aiguamolls de l'Empordà, al Delta del
Llobregat (recentment reintroduït), en alguns indrets puntuals de
la Costa Daurada i al Delta de l'Ebre, on actualment viu
la població més nombrosa.
Conservació:
Els principals problemes de conservació del fartet són molt
similars als del samaruc: la pèrdua i el deteriorament del seu
hàbitat, i la interacció amb la gambúsia, un petit peix d'origen
nord-americà molt agressiu, que viu juntament amb el fartet, i que va
desplaçant-lo d'hàbitat. La gambúsia també s'alimenta dels ous dipositats pels
fartets, i per tant fan que la reproducció d'aquest (l'autòcton) sigui molt
difícil de produir-se. A part de la gambúsia, la contaminació dels aqüífers
per nitrats posa en perill les escasses poblacions existents de
fartet.[L'any 1996, es va aprovar el programa LIFE de la UE anomenat
"Conservación de especies prioritarias en humedales mediterráneos". Aquest
programa, coordinat pel Departament de Medi Ambient de
la Generalitat de Catalunya, es desenvolupà fins al 2001 i comportà
diferents actuacions d'estudi, protecció i gestió del fartet, realitzades pel
Departament de Biologia Animal (Vertebrats) de la Universitat de
Barcelona.
El Parc Natural del Delta de l'Ebre realitza un
pla de reproducció d'aquesta espècie per a mantenir-ne estocs en
captivitat i alliberar-los al medi natural.
There are animals very populars!
ResponEliminaGood Job!
Thanks!
EliminaWe're investigation with the desaperaus animals
You're very interested!